Aquest web utilitza cookies perquè puguem oferir-vos la millor experiència d'usuari possible. La informació de les cookies s'emmagatzema al teu navegador i realitza funcions tals com reconèixer-te quan tornes a la nostra web o ajudar el nostre equip a comprendre quines seccions de la web trobes més interessants i útils.
El menjador de l’Escola
L’antropòleg Claude Lévi-Strauss afirmava que <<cuinar és una metàfora de la creació de la cultura>>.
Efectivament, la tècnica culinària i el menjar plegats al voltant d’una taula significa un esforç col·lectiu que ha fet evolucionar la cultura i el coneixement humà. En una taula mengem, enraonem (quin verb més bonic!) i intercanviem coneixements, fets clau per a l’evolució de la nostra espècie.
En el darrers dos segles la multitud de canvis socials, laborals i tecnològics han canviat la manera d’entendre el fet de cuinar i l’estona de menjar plegats dins de les pròpies famílies. En el món educatiu tot plegat ha comportat el naixement dels menjadors escolars. Per ser coherents, doncs, l’exposat anteriorment obliga a les escoles a, d’alguna manera, substituir el temps familiar destinat a cuinar i a menjar.
Des de la seva fundació fa 50 anys a l’Escola L’Horitzó entenem que el temps del menjador no pot ser de cap manera una guarderia d’un parell d’hores. Cal que aquesta activitat estigui intrínsicament involucrada a la vessant pedagògica de l’Escola, és a dir, en el “saber ser i saber estar”. L’Escola ha de donar als nostres nens i nenes les eines de coneixement protocol·lari que els doni seguretat en qualsevol moment de la vida, a ajudar-los a entendre la importància de seguir una alimentació equilibrada, a menjar de tot sense llançar-ne res, a tenir uns hàbits de comportament que mostrin respecte a l’atri, etc. Per exemple, col·laborar amb el parament dels estris de la taula els ensenya que entre tots ho podem fer tot.
Per tant, el menjador, o diguem-ne més correctament l’estona de dinar, ha d’ésser un moment distés però ordenat. És per tot això que a l’Escola aquesta estona és conduïda pels propis Mestres, els quals coneixen o poden descobrir durant aquestes estones fets importants en el creixement del nen. Cal ajudar-lo a menjar de tot, però tenint en compte els seus gustos i la seva apetència i sobretot també tenint en compte ideologies familiars i possibles al·lèrgies. Com ja hem indicat anteriorment, hem d’educar en el fet que els nostres hàbits alimentaris determinen en gran mesura el funcionament del nostre organisme i que una bona alimentació adaptada a les nostres necessitats nutricionals promou la salut i prevé les malalties. Per això, la qualitat del menjar n’ha de ser una obligació inherent en el dietari de l’Escola: menjador propi i menús equilibrats elaborats amb productes de primera qualitat. La cuina pròpia permet que els productes cuinats correctament i en el temps adient arribi als comensals amb tota la seva qualitat energètica.
Fins i tot, quan es pot, cuinem els productes que els nostres alumnes han plantat i cuidat en el seu propi hort, fet que provoca grans aprenentatges en el tast de nous aliments i en les maneres de cuinar-los. A més a més, fins els 4 anys, després de dinar els nostres nois i noies fan la necessària migdiada per a recuperar forces per a la tarda mentre la resta d’alumnes s’esbargeixen en el pati o en altres racons de l’Escola, també amb els seus Mestres. Tot amb els seus Mestres (sí, amb majúscules).
L’ajut de les famílies també és molt important en aquesta activitat. Que els Mestres sàpiguen que “aquell” aliment no és de l’agrat del seu fill és més eficient que amagar-lo sota una al·lèrgia o una indisposició el dia que en el menú hi és present. És important adonar-nos que la responsabilitat i el treball que accepta un Mestre en fer aquest servei, juntament amb el d’esbarjo, són de les més feixugues dins l’horari escolar. El fet que aquestes activitats es considerin que formen part de les estones de lleure provoca, a vegades, la inhibició dels models de comportament que sí són acceptats i exigits en altres àrees. Però és precisament en aquests moments (com en les sortides o les JAF) on es refermen pors, es deixen entreveure fracassos, enemistats personals, etc., i per tant és en aquests espais de convivència on la figura del Mestre és encara més necessari i on pot ajudar més a l’alumne/a. En aquestes estones és on els nostres Mestres no només continuen educant per a la vida sinó que encara s’involucren més en la necessària coneixença personal dels nostres nois i noies.
¡Moltes gràcies Mestres i encarregats de la cuina, Luisa, Rosalía i Manuel, per fer-ho possible!
Marc Oliveras
President Patronat Escola L’Horitzó
marc.oliveras@escola-horitzo.cat