Skip to main content

 

 

 

 

 

 

 

 

 

FAQS

1. Què vol dir i com es pot fer un ensenyament personalitzat?

L’ensenyament personalitzat és aquell que s’adapta a les necessitats d’aprenentatge de cada nen i nena, depenent de les seves habilitats i dels seus interessos específics. No s’ha de confondre l’ensenyament personalitzat amb l’individualitzat, on els alumnes treballen de forma individual un únic pla de treball comú.

Personalitzar implica acompanyar els alumnes a desenvolupar les seves singularitats amb un pla específic i una exigència diferencial, és a dir, que puguin maximitzar les seves potencialitats, oferint-los tot allò necessari perquè creixin com a persones i esdevinguin autònoms.

El procés d’aprenentatge personalitzat de l’Escola té com a objectiu que tots els alumnes, a partir de les pròpies capacitats, puguin assolir els objectius acadèmics que pertoquen a la seva edat i esdevinguin competents en les diferents disciplines, a la vegada que busca potenciar el domini del pensament crític, la resolució de problemes, la capacitat d’anàlisi de la informació, el treball col·laboratiu, el lideratge, l’agilitat i adaptabilitat, la iniciativa i esperit emprenedor, la curiositat i imaginació, la comunicació efectiva, l’aprenentatge autodirigit i una disposició positiva davant els reptes acadèmics. És a dir, l’objectiu és formar uns alumnes confiats en les seves pròpies capacitats i que veuen la rellevància del que fan a l’Escola.

La personalització permet als alumnes adquirir un aprenentatge profund, és a dir, aquell que és significatiu i persistent en el temps, aquell que parteix i connecta el contingut i competències amb les necessitats, interessos i passions de l’alumne/a.

L’horari ampli i una ràtio baixa d’alumnes-mestres són els 2 elements necessaris (encara que no suficients) per dur a terme un aprenentatge personalitzat. En un entorn personalitzat com el de la nostra Escola, els objectius d’aprenentatge i contingut, així com el mètode i el ritme, varien atenent les necessitats de cada nen i nena.

2. Per què l’horari de 8.30 a 17.30 hores?

La nostra Escola integra en tot aquest horari les activitats complementàries, les extraescolars, i l’estona de menjador com a activitat educativa, en la qual els mestres estan amb els i les alumnes. Tot plegat està dissenyat com un tot en què el model educatiu pren coherència i es pot desenvolupar sense la pressió temporal que suposa un horari massa constret.

És aquest horari que permet als alumnes crear el seu propi coneixement, fruit de la seva pròpia reflexió, el que a la nostra Escola anomenem “coneixement reflexionat”. Aquest model permet desenvolupar als nostres alumnes, d’una manera tranquil·la, hàbits de treball estables que podran utilitzar durant tota la seva vida.

També creiem necessari que els nostres nois i noies realitzin projectes de llarga durada a casa (els Projectes de Recerca Autònoms i les Tesines), de temàtiques diferents a les que fan a l’Escola, però tutelats pel nostre equip docent. Aquests treballs els permeten madurar en la seva responsabilitat i gestió del temps, a banda dels coneixements i mètodes de treball que adquireixen. Això vol dir que els nostres alumnes no fan els  anomenats “deures”, on mitjançant diversos exercicis han d’acabar d’entendre, revisar i sovint repetir a casa uns coneixements i algoritmes prèviament donats a classe i sense el suport dels Mestres.

3. Per què volem ser una escola petita però amb tots els serveis?

Una escola petita i amb uns horaris amplis son els elements necessaris, encara que no suficients, per poder oferir un vertader ensenyament personalitzat, profund i basat en la indagació permanent dels alumnes.

Una Escola petita com la nostra permet el treball permanent i en equip dels tres elements essencials de qualsevol comunitat educativa de qualitat: 

  • el projecte educatiu, que ha de ser compartit per tota la comunitat educativa de l’Escola. Per això volem ser una escola petita i també per tenir la capacitat d’adaptar-nos contínuament als canvis constants del món en què vivim. A més, un projecte d’una sola línia possibilita una millor socialització dels alumnes.
  • l’equip de Mestres, que pot conèixer tots els alumnes, que al seu torn creixen acompanyats per tot l’equip de Mestres. Això contribueix a la personalització i a l’avaluació contínua dels alumnes.
  • les famílies, que són el principal nucli formatiu dels seus fills i filles. El projecte educatiu de l’Escola i l’equip de Mestres acompanyen i complementen aquesta tasca, I per això hi ha una permanent comunicació entre Escola i família. Les famílies, educant els seus fills i filles, també es converteixen en co-educadores de la resta d’alumnes de l’Escola, i per això és imprescindible un treball en equip i responsable dels tres elements de l’Escola (projecte, equip de Mestres, i famílies) per assegurar un èxit en l’educació profunda i global de tots els nostres alumnes.

4. Quina és la ràtio alumnes/Mestres quantitativa de l’Escola?

El projecte L’Horitzó té una ràtio màxima de vuit alumnes per docent (8:1). Per assolir aquesta ràtio podem arribar a tenir dos mestres tutors per grup (el màxim d’alumnes per grup és de vint-i-quatre).

Val a dir que hi ha activitats for a de classe on la ràtio és superior (menjador, pati, conferències, etc.) i d’altres on és inferior (treball individual, projectes en grups reduïts, etc.). Ens referim a mitjanes aritmètiques, no a mitjanes qualitatives.

5. Per què volem ser una escola oberta al món i a la societat que l’envolta?

L’actual món globalitzat i interconnectat requereix de persones que s’hi puguin desenvolupar i ser agents de canvi. En aquest sentit, identifiquem les següents competències que els futurs ciutadans han de poder emprar en les seves vides: 

  • pensament crític i resolució de problemes.
  • col·laboració entre companys, empatia i lideratge.
  • agilitat i adaptabilitat.
  • iniciativa i esperit emprenedor.
  • accés i anàlisi de la informació.
  • curiositat i imaginació.
  • comunicació oral i escrita eficaç (a l’Escola treballem l’aprenentatge de forma natural del català, el castellà i l’anglès).

Tenir identificades les competències és fonamental en un món tan complex en el qual els nostres alumnes s’hauran de desenvolupar. Des d’aquesta perspectiva és indispensable ser conscients del que saben els alumnes, del que necessiten aprendre, de com ho podem fer i de quines eines disposem per aconseguir-ho. Treballem perquè els nostres nois i noies adquireixin les competències necessàries per seguir aprenent al llarg de tota la vida i per poder créixer, viure i desenvolupar-se amb total seguretat en aquest món, on els canvis socials, científics, tecnològics, culturals i econòmics se succeeixen cada cop més ràpid.

6. Quina és la nova alfabetització per al segle XXI i com es tracta a l’Escola?

El pensador Alvin Toffler va escriure que “els analfabets del segle XXI no seran els que no sàpiguen llegir i escriure, sinó els que no sàpiguen aprendre, desaprendre i reaprendre”. La “capacitat de desaprendre” és l’habilitat que té una persona a detectar que una cosa no és vàlida en un determinat entorn i, per tant, poder aprendre’n una altra.

Per adquirir aquestes capacitats és molt important desenvolupar les anomenades competències transversals o “toves” (soft skills), és a dir, les que no es poden mesurar ni ensenyar de forma acadèmica, sino mitjançant la creació d’experiències i situacions on els alumnes les hagin de desenvolupar. 

Aprendre a aprendre a través de la personalització i l’autonomia dels nostres alumnes mitjançant la seva indagació permanent és la base del projecte curricular de l’Escola des de la seva fundació. Desaprendre i reaprendre són passos posteriors a una dinàmica que comença des de ben petits.

7. Quin és el valor de l’autonomia personal en el món contemporani?

L’autonomia de tots els nostres alumnes és un dels objectius que el projecte pedagògic de l’Escola persegueix amb més claredat des dels seus inicis l’any 1968. Precisament, els fundadors de l’Escola li van posar el nom de L’Horitzó perquè tenien molt clar que un projecte pedagògic mai no té fi (innovació, adaptació i reconstrucció constants) i perquè els alumnes han de ser ajudats per tal que trobin el seu propi Horitzó (cal potenciar la seva pròpia personalitat i ajudar-los a crear la seva llibertat individual).

El projecte pedagògic L’Horitzó busca maximitzar la capacitat i els talents personals de cada un dels seus alumnes. Volem ciutadans autònoms, socioemocionalment forts, èticament impecables, i amb un alt coneixement de si mateixos.

8. Quina és la importància de les emocions en el nostre procés d’aprenentatge?

La neurociència ha demostrat el paper clau de les emocions en el procés d’aprenentatge i com, per exemple, la curiositat juga un paper rellevant en l’adquisició de nous coneixements. A mode de resum, destaquem ací elements claus que la neurociència ha verificat i que s’han de tenir en compte en la pràctica docent (tal i com grans pedagogs ja afirmaven fa decennis gràcies a la seva experiència i intuïció, però sense una verificació científica, com per exemple Montessori, Freinet, Piaget, Dewey, Freire, Rousseau, o fins i tot els mateixos fundadors de la nostra Escola – Josep Oliveras i Montserrat Ballús – els quals van beure de tots els seus predecessors i van fer evolucionar les seves idees i metodologies): 

  • el cervell té una capacitat d’adaptació durant tota la nostra vida (plasticitat cerebral) a partir de les experiències que vivim i del que aprenem.
  • quin paper juguen les neurones, les vies neuronals, les dendrites, els axons i la sinapsis en la plasticitat cerebral?
  • aprenem més i millor en interacció i cooperació social perquè el cervell està dissenyat per viure i conviure en societat.
  • un alt nivell d’estrés provoca un impacte negatiu en l’aprenentatge.
  • les emocions i l’estat d’ànim afecten de manera positiva o negativa al cervell i, a les seves funcions.
  • les experiències directes i multisensorials propicien que les persones aprenguem millor.
  • la música i l’art transformen el cervell i afavoreixen una experiència més afectiva de l’aprenentatge.
  • factors com l’alimentació i la qualitat del son influencien el cervell i, en conseqüència, a la manera com aprèn.
  • les diferències entre la memòria a curt i a llarg termini.
  • la complexitat del cervell és enorme però ja sabem el paper fonamental que juguen l’amígdala, l’hipocamp, el còrtex prefrontal i el procés de mielinització en l’aprenentatge.

L’Escola i el seu equip docent és molt conscient de totes les conclusions científiques de la neurociència i de les seves repercussions en l’educació. Per això, està contínuament en formació i reflexionant per innovar i crear noves i millors experiències d’aprenentatge per a tots els seus alumnes, basades en un entorn socioemocional òptim.

9. És L’Horitzó una Escola trilingüe?

Creiem en la riquesa que les llengües ofereixen a aquells que les poden entendre i parlar. A l’Escola respectem i acollim totes les llengües dels nostres alumnes fent visible així la realitat lingüística d’un món connectat i global.

La llengua de l’Escola és el català, ara bé, el català, el castellà i l’anglès coexisteixen en la nostra societat i així ho fan també a la nostra Escola. Les tres llengües són apreses de forma natural al llarg del currículum de l’Escola.

En aquest sentit hem de destacar que l’aprenentatge de l’anglès és vivencial i significatiu. Treballem la llengua anglesa de manera transversal, dinàmica i integradora, convertint-la en una llengua vehicular d’aprenentatge. Tot plegat dona com a resultat un elevat nivell d’anglès, tant oral com escrit. Al final de l’etapa secundària, tots els nostres alumnes tenen la possibilitat d’obtenir els títols oficials de FIRST i ADVANCE (l’Escola és un centre oficial de preparació per als exàmens d’anglès certificats per Cambridge English Language Assessment).

10. Com es treballa el pensament computacional a L’Horitzó?

El pensament computacional és el procés mental que ens porta a buscar solucions òptimes, eficients, obertes i creatives per als problemes amb els quals ens anem trobant, no només quan parlem de tecnologia, sinó en qualsevol altre àmbit de la nostra vida diària. Per tant, el pensament computacional ajuda a la presa de decisions i és el primer pas per entendre un problema.

A l’Escola, tenint com a base l’anterior, treballem el pensament computacional a totes les edats, matèries, projectes i activitats docents, per estimular la creativitat, treballar la capacitat de raonament i pensament crític, la confiança de gestionar situacions complicades, la capacitat d’ordenar un problema no estructurat, o, entre d’altres coses, desenvolupar i reforçar les habilitats numèriques i lingüístiques, i fomentar el treball en equip i el lideratge.

11. Què és el text lliure?

El Text Lliure és l’expressió natural del nen que permet conèixer les seves inquietuds i que estimula la seva capacitat creadora.  Els textos lliures han de ser escrits lliurement.

El vessant col·lectiu ajuda a raonar i enraonar, a prendre decisions, a potenciar l’esperit crític, a defensar les pròpies opinions, a acceptar els suggeriments i les crítiques, etc. Els nens i nenes es motiven i aprenen entre iguals.

Els objectius que s’assoleixen són socio-afectius i cognitius.

Els més petits, a través de la Reunió Treball, comencen a expressar-se lliurement i espontània, a partir d’un objecte. Aquest objecte és el promotor del diàleg que s’estableix. Les idees són escrites pel Mestre i s’inicien en les analogies.

Més endavant, l’expressió comunicativa parteix d’una idea escrita, el Text Lliure (en català, castellà i anglès). Se’n treballa un, l’escollit, que es llegeix col·lectivament i del que se’n fa una anàlisi que va apropant a l’adquisició del codi lingüístic. Entre tots es millora. Els Textos lliures poden també provocar altres aprenentatges.

El grau d’exigència va augmentant fins arribar als tretze anys quan cada nen escriu la seva Creació literària, un treball de llarga durada (durant els quatre anys de l’etapa de secundària). El producte final s’edita i es fa la presentació pública a la Llibreria Ona de Barcelona. Aquestes creacions literàries queden en el fons bibliogràfic de l’Escola i són els llibres més demandants i llegits per la resta d’alumnes.

12. Quin és el currículum STEM de l’Escola?

Des dels seus inicis, l’Escola ha desenvolupat un currículum d’STEM propi, que sempre ha estat vinculat a les arts i a les humanitats, i per això nosaltres l’anomenem STEAM-H. Seria molt llarg desenvolupar ací tot el que significa aquest currículum i els seus objectius; no obstant, podem explicar molt breument què es fa de programació computacional, robòtica i tecnologia.

La programació computacional és el procés de la creació de programes informàtics. És l’art (disseny i codificació) de traduir els desitjos d’una persona al llenguatge de la màquina.

A l’Escola, el currículum de programació computacional de fet comença als tres anys, on es treballen els primers problemes algorísmics, s’analitzen i interpreten dades, es treballa la lògica causa-efecte, s’utilitzen les matemàtiques, es motiven les nenes i nens a partir d’argumentar l’evidència i es comunica la informació.

A l’etapa de primària es treballa amb els WeDo de Lego Education, i també es programa amb Scratch. També s’introdueix en l’etapa final de primària l’ús del correu electrònic, el Word, els fulls de càlcul Excel i les bases de dades mitjançant fitxers csv.

A secundària s’introdueix la programació en Python i, durant els dos darrers cursos, els alumnes estudien el funcionament tècnic de la Intel·ligència Artificial (AI) i de la seva repercussió a la persona i la societat a través de diàlegs socràtics. Alguns alumnes arriben a fer programes de machine i deep learning (tipus d’algorismes d’AI) durant 4t de l’ESO.

En paral·lel a tot plegat, a secundària també s’aprèn el funcionament i el disseny en CAD (en 2 i 3 dimensions), la impressió en 3D, el tall en làser, o la programació de microcontroladors (Arduino, MicroBites i plaques Flora).

13. Quin programa d’art hi ha a l’Escola?

Les arts a l’Escola tenen la mateixa importància que qualsevol altra disciplina o coneixement curricular. Les arts són una veritable via d’accés al coneixement i permeten visualitzar d’una manera evident la imaginació i la creativitat, no essent-ne la única manera. Així doncs, igual que qualsevol altra matèria, les arts estan immerses als projectes dels nostres alumnes de moltes maneres diferents.

El projecte L’Horitzó treballa les arts dividint-les en tres camps: l’espai sonor (música, solfeig, instruments), l’espai visual i plàstic (fusteria, arts plàstiques, vídeo), i l’espai moviment (expressió corporal, dansa i teatre).

Tots aquests camps i coneixements es treballen des de la llar d’infants fins a l’ESO segons els objectius pedagògics i competencials de cada edat.

14. Com s’assoleix un bon ambient de treball a l’Escola?

En un entorn altament personalitzat i autònom com el nostre, un bon ambient de treball és clau per a uns bons resultats en l’aprenentatge profund dels alumnes.

És molt important dedicar temps a conèixer els alumnes, tant de manera individual com dins el grup, generar confiança, observar molt les dinàmiques i consensuar rutines. És fonamental la creació d’una cultura d’Escola, que inclogui el treball amb valors com el diàleg, l’escolta activa, la tolerància, la tenacitat, el respecte, etc.

Cal identificar quins valors volem desenvolupar i què signifiquen per als alumnes, fer-los partícips del seu procés d’aprenentatge mitjançant l’autoavaluació, la participació, el compromís i la implicació.

El diàleg constant entre famílies i Mestres també és clau. Les famílies no només estan educant els seus fills, sinó que, a través d’ells, també estan contribuïnt a l’educació de la resta d’alumnes de l’Escola. Volem reconèixer la gran responsabilitat de les famílies en l’educació dels seus fills. El bon ambient d’aprenentatge és un instrument educatiu que implica les famílies, els Mestres i els alumnes.

L’ambient de treball i el respecte necessaris a l’Escola per poder desenvolupar harmònicament les experiències d’aprenentatge de tots els alumnes compta també amb el suport d’una normativa interna (les anomenades NOFC -Normes d’Organització i Funcionament del Centre-) que es revisa periòdicament per l’equip de Mestres i els propis alumnes (sobretot els de secundària).

15. Què significa exactament treballar per projectes?

L’aprenentatge basat en projectes (ABP, o PBL de l’anglès Project Based Learning) és una metodologia d’aprenentatge globalitzat (interdisciplinari) que parteix de problemes reals com a reptes que els alumnes han de solventar per articular de manera competencial els aprenentatges curriculars.

En el cas de L’Horitzó, utilitzem casos reals per elaborar projectes mitjançant els quals els nostres alumnes adquireixen competències complexes (les anomenades hard skills, que inclouen coneixements disciplinaris com les matemàtiques, la química, la gramàtica, etc.) les quals aprenen a relacionar amb d’altres, de forma interdisciplinar. A la vegada, el treball per projectes ens serveix perquè els nostres nens i nenes assoleixin competències més difícils de mesurar (el que es coneix com a soft skills com, per exemple, l’empatia, el saber treballar en equip, la responsabilitat, el respecte, la resolució de problemes, etc.), que a més a l’Escola ens esforcem a mesurar a través d’un instrument avançat, Pentabilities.

Per a cada projecte, l’Escola i l’equip de Mestres tenen definits els objectius d’aprenentatge hard i soft, i també la manera com avaluar-los. Aquests objectius, no obstant, es poden modificar durant la realització dels projectes segons aquests van evolucionant. Al cap i a la fi, posar l’alumne/a al centre significa que cal tenir capacitat de millora constant.

No obstant l’anterior, a l’Escola considerem que el treball per projectes no és l’única opció metodològica que cal seguir i, per tant, també realitzem altres tipus d’activitats d’aprenentatge dirigides a fomentar continguts diversos que ens permetin avançar. Una exposició oral feta per un bon orador, per exemple, pot resultar molt didàctica i estimulant.

16. Quants anys fa que l’Escola treballa amb aquestes metodologies?

Des de l’any de la fundació de l’Escola, el 1968, el projecte pedagògic de l’Escola ha anat desenvolupant una pedagogia contrastada i la utilització de diverses eines pedagògiques diferents (l’ABP, les classes magistrals, les Jornades d’Aprenentatge Fora (JAF) i les JAF internacionals, els controls, les Tesines, la reunió treball, la reunió balanç, el text lliure, etc.) per utilitzar-les en cada moment segons la seva idoneïtat i necessitats pedagògiques i emocionals dels nostres alumnes.

Una Escola d’alta personalització com la nostra ha de desenvolupar i dominar una àmplia gama de metodologies basades fonamentalment en un ensenyament on l’alumne tingui un paper actiu. En la nostra “caixa d’eines pedagògiques”, doncs, l’ABP és un element destacat, però no l’únic.

17. Com podem estar segurs que els nostres fills no tindran problemes en incorporar-se en el futur a una altra institució educativa?

El nostre model educatiu assegura una formació integral en què s’incorporen els elements més acadèmics amb els més emocionals i generals en forma de competències. Per aquesta raó, es dota a tots els nostres alumnes de la capacitat per afrontar els reptes de l’aprenentatge, sigui del model que sigui.

De fet, tots els nostres alumnes superen les proves d’accés a la universitat (PAU). A banda d’això, sense que realitzem una preparació específica per a les proves competencials obligatòries de 6è de primària i 4t de l’ESO, els nostres nois i noies obtenen notes superiors a la mitjana de centres de Catalunya i de centres amb perfils similars al nostre.

18. Com podem, les famílies, profunditzar més en el projecte i dia a dia de l’Escola?

Els animem a seguir-nos a les xarxes (instagram, facebook, twitter). Som molt actius i allà podran descobrir moltes de les coses que fan els seus fills i filles en el dia a dia. A més a més, poden donar-se d’alta a la galeria d’imatges privada de flickr i al whatsapp de l’Escola.

Totes les famílies reben uns informes personalitzats dels seus fills i filles. Dels 0 fins els 4 anys les Mestres fan un informe diari. Dels 0 fins els 16 anys es realitza un informe cada trimestre. A més, els i les Mestres tutors proposen diverses reunions individualitzada cada curs a totes les famílies de l’Escola.

Tanmateix un factor més important que tot l’anterior, és que sempre que ho vulguin ens poden demanar cita per parlar i/o per visitar l’Escola, o poden trucar i preguntar el que considerin. L’educació dels seus fills i filles a l’Escola és un treball conjunt del projecte L’Horitzó, l’equip docent, i les pròpies famílies.

A més a més, existeix un grup de Famílies L’Horitzó que potencia entre elles el projecte de l’Escola, realitza activitats de tot tipus i fomenta conjuntament amb l’Escola les Xerrades L’Horitzó.