Skip to main content

Els espais de l’Escola

En l’informe del World Economic Forum de l’any 2018 es destaquen, a la seva pàgina 12, les següents 10 competències/habilitats més importants (els famosos <<skills>>) que han de tenir els treballadors d’avui i alhora se senyala l’evolució que es preveu que aquestes competències tindran l’any 2022:

Tal i com assenyala Prakash Nair en el seu llibre “Blueprint for Tomorrow: Redesigning Schools for Student-Centered Learning” (Harvard Education Press, 2014), els espais de les escoles d’avui, de forma majoritària, encara estan dissenyats sota la premissa <<cells-and-bells>> i configurats principalment per a les classes magistrals <<lecture format>>, tot plegat dificultant enormement la capacitació dels nostres joves vers la llista d’habilitats anteriorment citada.

 

Francament, ens és molt complicat imaginar com es poden potenciar les habilitats de les llistes anteriors en un tipus de classe tradicional. Només per citar les 3 primeres habilitats de la llista, com s’educa en el “pensament analític i la innovació” en una classe estructurada de forma on el mestre és el centre i l’únic transmissor d’informació? I com es capacita a l’alumne en “la solució de problemes complexes” o es potencia el seu “pensament crític”en un entorn com el descrit anteriorment? Creiem que això només es possible en escoles que han desenvolupat, no només uns espais oberts sinó uns espais coherents amb un projecte educatiu que tingui per objectiu la formació integral dels seus alumnes.

Definim els espais oberts en un escola com aquells que proporcionen a mestres i alumnes uns  entorns d’aprenentatge variats i on cadascun d’ells està dissenyat per dur-hi a terme diferents mètodes d’ensenyament, els quals s’utilitzaran segons els objectius pedagògics de cada activitat. A la vegada, aquests espais han de representar entorns d’aprenentatge acollidors i interdisciplinaris, on alumnes i mestres puguin interrelacionar-se independentment de la seva edat i de la seva especialitat acadèmica.

A l’Escola L’Horitzó, des de sempre s’ha treballat en espais oberts, els quals, degudament controlats, creen una dinàmica d’aprenentatge que, com ja hem assenyalat, té com a objectiu precisament que els nostres nois i noies adquireixin de forma natural els esmentats <<skills>>, a banda dels coneixements tècnics (matemàtiques, biologia, literatura, etc.). L’Escola s’ha d’ocupar i preocupar perquè cada nen i nena assoleixi una formació escolar que tot contemplant el dia d’avui el projecti vers el seu futur. Per tant, el nostre gran repte no és solament que els nois i noies obtinguin uns coneixements tècnics adients, amplis, precisos i necessaris pel món d’avui, sinó que desenvolupin una ment oberta i no fragmentada, és a dir, que esdevinguin persones que siguin capaces de desenvolupar-se amb intel·ligència, sensibilitat i fortalesa. Per aconseguir tot això és necessari, entre moltes altres coses, el disseny d’uns espais que propiciïn un clima adequat pel desenvolupament psíquic i funcional de cada alumne. 

A l’Escola, el guiatge i l’acompanyament del saber i del bon fer dels nostres Mestres fa que els alumnes, en aquest clima de llibertat, però també de responsabilitat, aprenguin i realitzin un bon treball col·laboratiu, millorin l’estudi de cada àrea del coneixement, desenvolupin la pròpia creativitat i tot plegat mentre creen una bona relació humana entre ells basada en el respecte. És important assenyalar ací que la llibertat implica també seguretat en els diversos espais on els nostres nens i nens s’han de moure, i que la seguretat, a la vegada, exigeix autocontrol. En aquest sentit,  considerem que és molt important no posar els nens en una campana de seguretat que anul·li els seus actes reflexos sobre la mobilitat i la creativitat, ambdós conceptes necessaris, per exemple, per realitzar un senzill procés de recerca d’informació en un espai no habitual.

Els espais oberts signifiquen, per una banda, trencar amb la sensació d’estar tancat en una aula on les activitats i la transmissió d’informació comencen i acaben allà mateix de forma contínua durant la jornada, provocant moments de distorsió i de trencament de la feina i per tan perdent la possibilitat que els alumnes comprenguin la complexitat del coneixement i de la realitat del món on viuen, un coneixement i un món completament interrelacionat i holístic.

 

Per una altra banda, crear espais oberts no significa simplement treure parets i ajuntar grups d’alumnes i mestres. Crear espais oberts significa dissenyar entorns interrelacionats. I això tampoc vol dir disbauxa i descontrol. En aquests entorns d’aprenentatge és necessari que la responsabilitat de l’alumne es vagi edificant mitjançant estructures que li ho facilitin i que els Mestres gestionin eines de control sobre el seu treball.

Els espais de l’Escola, o posem-li ja el nom de TALLERS DE DIFERENTS ACTIVITATS, a més d’oferir a l’alumne la possibilitat de descobrir el seu potencial, esdevenen un altre element clau en el nostre Projecte pedagògic: en aquests espais es crea la possibilitat de què alumnes de diferents edats puguin interrelacionar-se i ajudar-se, fet que no solament repercutirà en el saber treballar en equip sinó també en la maduració dels seus aspectes emocionals.

El fet que l’alumne tingui la possibilitat d’escollir l’activitat comporta, obligatòriament, un control més exhaustiu per part dels Mestres, control que no ve pas donat per qualificacions numèriques, ans el contrari, és un control de les seves habilitats/competències/skills i de les seves aficions. Per què tria aquella activitat? Li agrada? Hi té habilitat?  Ho fa perquè li és còmode? 

Sabem que el cervell humà funciona de forma diferent en cada persona. Hi ha alumnes que per inseguretat escullen sempre la mateixa activitat per la qual si senten reeixits; altres necessiten manipular per fer-se seus els coneixements (memòria); i un llarg etc. Cada cas és un món. Els espais de treball individual i d’equip fan descobrir als Mestres com és cada nen i nena i per tant en què i com l’han i el poden ajudar. El mestre ha de poder donar les eines necessàries perquè els treballs puguin aportar tots els coneixements necessaris i preestablerts d’inici. I a més a més, treballant així, també en sortiran de molts altres. 

I com es gestionen aquests espais? A l’Escola, per exemple, els quadres d’ordre donen una llibertat de moviment als alumnes però també l’obligació de fer saber a tothom on son i el per què en cada moment. A més a més, el fet d’oferir a l’alumne la possibilitat d’escollir també beneficia el necessari coneixement que el Mestre ha de tenir sobre les aptituds, il·lusions, aficions, capacitats intel·lectuals, etc., dels seus alumnes. En aquests espais oberts, l’alumne, a més de trobar altres companys en els diferents TALLERS, també pot coincidir amb diferents Mestres que el poden guiar. Aquí una vegada més veiem la feina exhaustiva dels Mestres i del seu treball en equip: la valoració individual és sempre subjectiva, la valoració de tots els Mestres farà que la suma de les subjectivitats donin una valoració més objectiva de cada un dels nostres alumnes. 

L’estructura idònia per crear espais oberts és la de dividir grans superfícies en diferents Tallers i entorns d’aprenentatge per equips i per treballar individualment (per exemple la Biblioteca). Aquells Tallers més sorollosos (fusteria) o específics (laboratoris) és bo poder aïllar-los sonorament mitjançant vidres, però mai visualment. Tot ha de respirar un continu i una interrelació. Un ordre dins de la complexitat que suposa el món dels coneixements i de les tècniques d’aprenentatge.  És evident que per fer això també cal dividir l’Escola en més d’un gran espai per agrupar els alumnes segons la seva edat madurativa. A banda, hi ha espais molt específics i comuns com els de gimnàstica, natació, teatre, etc.

 

En síntesi, doncs, creiem que l’Escola ha de ser un espai de convivència on un equip de Mestres desenvolupin un projecte pedagògic que tingui com a objectiu últim que els homes i dones del demà puguin desenvolupar la seva vida d’adults amb la major de les eines possibles i, a més a més, essent unes bones persones. Per això, contínuament creem i modifiquem uns espais educatius per permetin el correcte desenvolupament personal de cada un dels nostres alumnes. A la nostra Escola, des dels seus inicis ja fa 50 anys, sempre hem considerat que durant el temps que els nostres nens i nenes hi han de romandre els hem de preparar, tot seguint la seva edat madurativa, pel món del treball, i per això els espais oberts i els TALLERS DE DIFERENTS ACTIVITATS han de ser entorns interrelacionats, dinàmics i equipats amb les tècniques i tecnologies adients en cada moment. 

Un món que exigeix realisme, responsabilitat, respecte, educació, puntualitat, ordre, decisió reflexiva i una llarga llista inacabable d’aspectes, necessita educar els seus nens i nenes en espais adients i múltiples. Per tot plegat, el gran espai on desenvolupar aquesta feina ha de ser TOTA l’Escola. 

Marc Oliveras
President Patronat Escola L’Horitzó
marc.oliveras@escola-horitzo.cat