L’Aitana, del Grup Craft (9 anys), ens ha portat el conte “Fins que ens puguem abraçar”, un conte molt adient per comprendre el que estem vivint.
Tots tenim moltes ganes d’estar junts però estem aprenent que hi ha moltes maneres de demostrar, cuidant les distàncies, quant ens estimem.
Les abraçades i els petons s’han substituït per les videotrucades, les xarxes socials i les pantalles. La pandèmia ens ha obligat a buscar noves maneres per satisfer una de les necessitats vitals de l’ésser humà: les relacions socials. Necessàriament hem hagut de canviar la manera de relacionar-nos i evitar aquesta manera de fer tan nostra de repartir petons i abraçades.
És bo i recomanable anticipar com podem substituir aquests petons i abraçades i com ens podem sentir, planificar una mica com ho farem, què farem i què no farem. Això ens facilitarà interioritzar els canvis i en el moment que ho necessitem estarem més mentalitzats, més segurs i més tranquils.
El llenguatge corporal ens ofereix possibilitats de gestos i mirades que poden compensar una mica la falta de contacte i ajudar-nos a disminuir la intensitat d’algunes emocions. És important compartir-les.
Per altra banda no hem d’oblidar que el reconeixement és una de les necessitats de l’ésser humà. Hem de reconèixer als altres i a nosaltres mateixos per tots els esforços que ja estem fent i també les qualitats i accions que posem al servei dels altres.
