Ir al contenido principal

No t’agradaria tenir la llibertat de ser feliç?

Aquest curs, em vaig incorporar al projecte d’intel·ligència artificial (IA) dels alumnes de 14-15 anys i vam decidir fer una volta més en la seva integració interdisciplinar.

La IA transforma ja avui la manera com vivim, com ens organitzem, com ens informem i com prenem decisions. Per això, calia ampliar-ne la reflexió a les dimensions filosòfica, social, matemàtica, científica i literària. I ho vam fer des de dues accions.

La primera, vam acordar amb els mestres de les diferents disciplines quatre grans preguntes que es vinculessin a tots aquests àmbits i que no tinguessin una resposta “correcta”, i que possibilitessin el diàleg. Una pregunta, sobre quin és el propòsit vital. Pot tenir propòsit, una màquina programada amb intel·ligència artificial? I en té un esquirol, a banda de l’instint de supervivència i reproducció? Una altra pregunta, sobre la felicitat com a possible objectiu vital. Ho és?, i si és així, què entenem per felicitat? És diferent segons cadascun de nosaltres? També hi havia la pregunta sobre la llibertat: ens és necessària per assolir el propòsit? I per ser feliços? És personal o col·lectiva? I finalment, la pregunta per la tecnologia: condiciona el nostre propòsit vital? Com? Ens fa més feliços o ens genera més infelicitat? Ens incrementa la llibertat o ens la disminueix?

Mentre aquests quatre eixos s’anaven tocant des de les diverses dimensions, vam impulsar una segona acció: un seminari basat en el diàleg que begués de la lectura conjunta del llibre Brave New World (Un món feliç), d’Aldous Huxley, i que vaig dirigir jo mateix. El diàleg buscava que, incentivats pels elements que afloren al llarg de la lectura del llibre, es generessin diàlegs sobre propòsit, felicitat, llibertat i tecnologia, i totes les derivades que afecten el dia a dia, la vida íntima, els anhels i les pors, dels nois i noies del Grup. I també buscava fer-ho valorant cadascuna de les reflexions, experimentant que es pot aprendre del parer dels altres quan el contrast és honest i compromès, i que el diàleg que busca clarificar conjuntament idees, i no guanyar l’argument, és enriquidor i genera complicitat amb els altres.

Les noies i nois van aportar una reflexió final sobre l’experiència, que mostrava l’impacte que havia tingut en cadascun d’ells. Un impacte de proximitat, de maduració, de valoració, de comunitat. Per a mi, a més, també va ser una experiència magnífica, de la mà dels mestres de les altres disciplines, i de la mà dels nois i noies, que tan bé m’han acollit i de qui tant he après.

Eduard Vallory

No t’agradaria tenir la llibertat de ser feliç?

No t’agradaria tenir la llibertat de ser feliç?

Escola L'Horitzo
Resum de privadesa

Aquest web utilitza cookies perquè puguem oferir-vos la millor experiència d'usuari possible. La informació de les cookies s'emmagatzema al teu navegador i realitza funcions tals com reconèixer-te quan tornes a la nostra web o ajudar el nostre equip a comprendre quines seccions de la web trobes més interessants i útils.