Benvolgudes famílies

Heu decidit dipositar en les nostres mans, i no en unes altres, el vostre bé més preuat: els vostres fills i les vostres filles. I per a nosaltres no hi ha res més important.

Heu vist en nosaltres alguna cosa especial, una idea de present i de futur, que no sempre és fàcil de veure a simple vista, però que vosaltres sí heu sabut percebre, perquè sou famílies compromeses amb l’educació dels vostres fills.

Primer, us heu adonat que som una escola volgudament petita. I ens agrada molt ser així perquè això ens ajuda a atendre millor els vostres fills i filles. Ens ajuda, sobretot, a personalitzar, que és una de les nostres línies pedagògiques més fortes.

I què vol dir personalitzar?

Primer, conèixer bé els nostres alumnes. Conèixer-los acadèmicament i també personalment i emocional.

Saber quan cal tensar i quan cal deixar anar, perquè l’aprenentatge té això, és com tocar les cordes d’un violí. Si estan massa flonges, no sonen. Si estan massa tenses, poden trencar-se.

Això només ho podem aconseguir sent una escola petita i tenint un equip de mestres molt compromès i molt format que dedica a tots els alumnes la mirada de mestres de seguiment, ho siguin o no. Aquí tots coneixem els alumnes, perquè els volem conèixer, perquè hi ha un interès i esforç en fer-ho.

Això fa que els alumnes es relacionin amb les mestres i els mestres des de la confiança, no des de la por.

I això ja ens ho diu la neurociència: que només quan et sents en un entorn segur es pot donar la màgia de l’aprenentatge.

L’altre dia, el coordinador de Batxillerat d’una escola on alguns dels nostres alumnes continuen la seva escolaritat ens comentava, amb admiració, que els alumnes de l’Escola L’Horitzó tenen molta seguretat a l’hora d’apropar-se als mestres, de preguntar, d’interpel·lar… Perquè consideren els mestres i l’Escola un entorn segur, i això ja és el primer pas per l’aprenentatge.

Conèixer bé els nostres alumnes també ens permet saber quan cal construir bastides per ajudar-los, i quan toca donar-los ales perquè explorin les seves passions i descobreixin els seus talents.

De vegades cal empènyer, de vegades cal estirar.

De vegades cal reforçar, de vegades cal donar-los l’espai perquè facin més d’allò que els apassiona i que ja se’ls dona bé. 

Tots i cadascun dels alumnes tenen llum pròpia que fem brillar.

De veritat creiem que les passions dels alumnes són importants, i un gran motor d’aprenentatge.

Des d’Infantil, els nens i nenes saben que els objectes que porten de casa per fer la Reunió treball són una font d’aprenentatge. A partir dels objectes que porten aprenen a observar, a classificar, a descriure, a fer prediccions… El que els apassiona ja serveix aleshores per construir coneixement.

Més tard això mateix passarà amb els Textos lliures: escriuran sobre el que els agrada i a partir d’aquí aprendran gramàtica, vocabulari o ortografia… i vincularan amb els companys i amb l’escriptura.

Passarà també amb els Projectes de recerca, o els Projectes Lliures, on podran explorar els temes que més els apassionen: hauran de fer una recerca, elaborar un marc pràctic i exposar les conclusions davant dels seus companys.

I acabaran a secundària amb les Tesines que faran durant tot un curs, o les Creacions literàries, on escriuran una novel·la durant dos cursos sobre el tema que més els apassioni.

Aquests curs hem continuat avançant per dissenyar vies que ajudin els alumnes a explorar les seves passions. A secundària hem impulsat espais perquè els alumnes descobreixin i explorin els seus talents dins de l’àmbit acadèmic.

De moment, hem començat amb un club de matemàtiques, perquè els alumnes que ja sentin passió per les matemàtiques puguin explorar-les més enllà del currículum i de la classe.  Un club maker, perquè els alumnes a qui els apassiona la tecnologia puguin desenvolupar projectes tecnològics, sempre al servei de les necessitats del seu entorn. Un club de lectura, on els alumnes més lectors s’enfrontaran a obres d’art meravelloses i exploraran el plaer de la conversa literària.

També hi haurà una activitat optativa d’Intel·ligència Artificial en anglès, perquè els amants de la programació descobreixin no només què són les intel·ligències artificials sinó perquè puguin entendre la tecnologia dels ordinadors i models d’AI, encara que crear programes, com enteníem fins ara, està canviant a gran velocitat. I un club d’anglès pensat per començar a preparar exàmens oficials, o per gaudir de la cultura en anglès, només pel plaer i gust per aquesta llengua.

Tot això està pensat perquè, dins de l’horari escolar, els alumnes provin, experimentin i descobreixin les seves passions i els seus talents.

Perquè la nostra responsabilitat també està en ajudar els alumnes a descobrir qui són, i donar-los eines perquè acabin de desenvolupar i de portar més enllà allò que ja porten dins.

Això és personalitzar.

I així garantim a més que els vostres fills i filles tinguin ganes d’aprendre sempre: no només a l’Escola, sinó quan surtin al món i es facin adults. L’Escola no ha d’educar per triomfar a l’Escola. L’Escola ha d’educar per a la vida! Per continuar tenint set de coneixement i curiositat tota la vida. 

Personalitzar és importantíssim, però a més, l’Escola ha de donar eines per moure’s pel món amb seguretat i garanties. I per això també ens confieu els vostres fills aquí: pel binomi autonomia-responsabilitat.

Són en realitat dues cares de la mateixa moneda, com ho són l’esperit crític i la gratitud. L’un sense l’altra no tenen sentit.

Tothom parla de la importància de donar autonomia als alumnes, però no pot existir autonomia sense sentit de la responsabilitat.

I això vol dir ser capaços de mirar al voltant, reconèixer el que em passa a mi i el que li passa a l’altre, reconèixer el que passa a l’entorn i actuar en conseqüència.

Només així puc responsabilitzar-me: mirant al voltant i fent que el que veig, m’importi.

I, en segona instància, creient-me de veritat que jo puc fer alguna cosa per canviar-ho.

I això només s’aconsegueix amb autonomia i responsabilitat.

El que pensen els vostres fills i filles és important. La seva mirada sobre el món és important. I nosaltres treballem perquè de veritat es creguin que tenen un rol, que poden de veritat canviar el món cap a millor. Avui serà algun aspecte de la classe, el que voldran canviar, o d’una relació amb un company, o voldran millorar el pati de l’Escola. Però demà serà una llei injusta o un tracte entre governs.

La seva veu importa i així els ho fem saber. Per això l’autonomia és tan important des de molt petits: perquè ser autònom empodera. 

Que una nena de dos anys sigui capaç de treure’s sola les sabates i deixar-les ordenades a l’entrada del grup no és un acte menor. És un acte enorme! Perquè l’allibera de l’adult. I l’empodera. Igual que empodera i dona autonomia també l’espai de l’aigua, una activitat molt important a l’Escola i dins de l’horari lectiu.

Empoderen les JAF, on els alumnes han de posar en marxa les competències socials i personals que s’adquireixen quan les situacions els demana que les activin, que les posin en pràctica. Marxar i deixar enrere l’entorn més immediat de seguretat, conviure amb els altres, estar en contacte amb la natura… tot això els treu de la bombolla i els dona l’oportunitat de vincular amb el món, amb els altres i amb ells mateixos, des d’una altra perspectiva.

I després, aquest empoderament culmina a l’ESO, quan se’n van als Estats Units i són capaços d’espavilar-se deu dies amb una família.

Les JAF a l’estranger ens han permès a més desenvolupar relacions amb altres Institucions que han esdevingut molt importants i que ens fan créixer molt com escola.

Mantenir-nos oberts al món és clau. No podem tancar els alumnes en la nostra petita bombolla. El món és global, l’educació és global, i els nostres alumnes han d’estar en el món.

Tenim establerta una relació amb NEIA (New England Innovation Academy), una escola de Boston, on, a partir del proper curs, els nostres alumnes que vulguin poden anar a fer Batxillerat tot obrint-se portes també a les universitats americanes. Una escola que, com la nostra, prepara a la pròxima generació d’innovadors i  emprenedors perquè persegueixin els seus somnis i donin forma a un món millor.

També tenim acords amb NuVu, un exemple de centre educatiu molt transformador on els alumnes, a través de projectes col·laboratius multidisciplinaris, aprenen a navegar pel desordre del procés creatiu, des de l’inici fins a la finalització, mitjançant la creació de prototips i proves.

Però no cal anar-se’n a l’estranger per cultivar l’autonomia i la responsabilitat. A secundària hem donat molt valor a l’espai de Comunitat, la qual serveix, bàsicament, per mirar al voltant i observar les necessitats de la comunitat, des de la més propera (el grup, el curs, l’Escola), fins al barri.

El curs passat, per exemple, un grup d’alumnes van creure necessari que als banys hi hagués productes d’higiene menstrual. Pot semblar menor, però per arribar aquí van fer falta un camí gens obvi: que aquest grup fos capaç de mirar al seu voltant i detectar una necessitat, pensar la manera de cobrir-la, trobar recursos, i sentir-se prou empoderats per fer un discurs i convèncer-nos.

I tot comença en realitat amb les sabates ben posadetes a la porta d’entrada del grup quan tenen 2 anys.

Per això les famílies que ens visiten es sorprenen quan volten per l’Escola i veuen el moviment autònom dels alumnes pels espais de l’Escola. O s’adonen que no hi ha portes o parets als grups.

Això és autonomia i responsabilitat.

Mai sabem dir si és que el bon ambient de treball ve donat perquè no hi ha portes, o és que no hi ha portes perquè, realment, hem aconseguit un bon ambient de treball. De vegades costa veure on acaba l’autonomia i comença la responsabilitat. 

I després de la personalització i del binomi autonomia-responsabilitat, hi ha la nostra metodologia d’aprenentatge.

Ens haureu sentit parlar segur de la indagació permanent. Això fa referència, sobretot, a un procés que no té fi. O que, si en té, és només un fi impostat, perquè en algun moment els mestres hem de donar per acabat un projecte. Però sovint, el projecte s’acaba amb més preguntes.

Perquè la indagació permanent posa més l’èmfasi en les preguntes que en les respostes.

Les preguntes són un motor, inciten al moviment. Les respostes inciten a la quietud.

I nosaltres volem ments despertes i en moviment.

Per això evitem el màxim possible la transmissió vertical de coneixement. Diem al màxim, perquè de vegades la necessitem, és una eina més, i és així com ha de ser. Però la major part del temps, necessitem que els vostres fills i filles estiguin desperts, siguin curiosos, i desenvolupin maneres de trobar respostes, de resoldre reptes i obrir més preguntes.

És la nostra responsabilitat com a Escola transmetre als vostres fills i filles que hi ha moltes maneres d’encarar un problema. I que pel camí s’equivocaran diverses vegades, i això està més i que bé. No és tant el fet d’equivocar-se, sinó d’equivocar-se i fer-se’n càrrec: trobar l’error, acceptar-lo i trobar les eines per redreçar-lo.

Per a nosaltres, a més, les assignatures són com les eines d’una caixa d’eines que poden obrir i fer servir com i quan vulguin. Sabem que el mateix problema pot tenir més d’una solució que combini la física, les mates, la filosofia i la música.

Quan els alumnes estan explorant, per exemple, què és una Intel·ligència Artificial, és necessari també que coneguin el que Bradbury va escriure a Farenheit 451, Huxley a Un món feliç o Ishiguro a Klara i el sol perquè siguin conscients de la possible distopia d’una IA utilitzada sense control.

Per això per a nosaltres és tan important la interdisciplinarietat. Perquè simula la vida: quan tinguin una feina i hagin de resoldre un problema, no el podran resoldre només des de les matemàtiques, o des de la química, o des de la tecnologia. Importa més la profunditat del que saben, com ho connecten, i com ho posen en marxa.

En aquesta línia, veureu que aquest curs els alumnes de Cicle Superior de Primària també tindran mestres de Secundària. Hem detectat que ja estan més que preparats per gaudir del que implica tenir mestres més especialitzats en una àrea de coneixement que els puguin venir a fer classe. Així també personalitzem, perquè hi ha més mestres per alumne, i comencem a acostumar-los a la manera de fer de secundària. Creiem que és importantíssim que els nostres alumnes arribin al final de la Primària amb uns coneixements ben consolidats i unes competències ben treballades per afrontar la secundària amb èxit.

Perquè l’adquisició de competències és importantíssima, però ho és també l’adquisició de sabers, de continguts. I han d’adquirir continguts no per aprovar un examen, sinó per agafar aquests continguts i fer-los servir, posar-los en moviment, combinar-los i connectar-los per resoldre els problemes amb què s’aniran trobant. Els continguts sols no serveixen de res. Però les competències, sense continguts sòlids, tampoc. I aquesta és la nostra recepta, en realitat.

I hi ha coses que encara podem fer millor.

Per això també us necessitem! Aquest és un altre dels avantatges de ser una escola petita: que la comunitat de famílies pot estar molt a prop de nosaltres. De fet, ja tenim un grup molt maco de famílies compromeses amb el projecte i molt actives, que organitzen trobades per crear comunitat i donar suport a les famílies nouvingudes. Tots els que estigueu interessats en formar-ne part, podeu escriure un correu a l’adreça: families@escola-horitzo.cat

I a nosaltres també ens podeu escriure sempre que ho necessiteu, si teniu inquietuds, si ens voleu compartir dubtes.

Vosaltres i nosaltres, junts, no sumem, més aviat multipliquem! 

Gràcies a tots per un nou curs plegats.