Al grup de tres anys, el Grup Gegants, cada dia està ple de descobertes.
Avui n’hem viscut una de molt especial: aprendre a posar-nos les sabates sols.
Ens hem assegut a terra, hem observat com funcionen els velcros, hem mirat bé quina sabata va a cada peu i, amb paciència i esforç, les hem posat i tret diverses vegades.
Entre concentració i rialles, cada intent acabava amb una petita alegria compartida.
Aquest aprenentatge, aparentment senzill, és molt més que una qüestió pràctica: és una experiència d’autonomia, de confiança i de creixement personal.
Cada vegada que ens posem les sabates solets, que les deixem endreçades al seu lloc, estem construint seguretat, responsabilitat i orgull pel que som capaços de fer.
Aquestes rutines formen part del nostre dia a dia: quan entrem o sortim, cadascú gestiona les seves sabates. Són gestos petits que ens fan sentir grans, capaços i independents.
Perquè créixer no sempre vol dir fer coses noves: a vegades, vol dir atrevir-se a fer-les un mateix.