Resulta increíble que en un parc urbà, com el Jardí Botànic de la nostra ciutat, es pugui veure un ocell tan poc habitual com és la becada. Aquesta és una de les espècies que alguns dels nostres alumnes que estan fent la seva tesina enguany han pogut veure en una Jornada d’anellament organitzada per l’Institut Català d’Ornitologia de l’u de desembre en aquest parc. No només la becada, sino que també han anellat mallerengues petites, carboneres, emplomallades, cuallargues; mosquiters, pinsans, gafarrons, garses… Han descobert que un dels mosquiters provenia de Suècia o s’han encuriosit amb la sorprenent presència d’un altre mosquiter, en aquest siberià, tota una sorpresa en un indret com el nostre.
Amb tots aquests exemplars, els alumnes han enriquit el Marc pràctic de les seves tesines analitzant la quantitat de greix de la depressió furcular i a l’abdomen, l’extensió de la muda i la seva intensitat, la forma del múscul i l’aspecte de la quilla. Han mesurat la longitud de l’ala i de la tercera primària amb molt de compte. Han tret els ocells de la xarxa i han comprovat que el reclam funcionés com correspon. I, per últim i el més important, han anellat ells mateixos els ocells comprovant les anelles que s’utilitzen a l’espècie concreta estudiada.
Tot plegat, aquest és un exemple més del tempteig experimental i empíric que els nostres alumnes fan servir, en els dos darrers cursos en què estan a l’Escola, a les tesines; això sí, en aquest cas, envoltats del verd del Jardí Botànic i dels sons dels ocells amb els quals convivim.
