L’aferrament

El concepte d’aferrament fa referència als vincles emocionals que les persones formen amb altres persones al llarg de tota la seva vida.

Els nens i les nenes neixen amb la necessitat innata d’establir aferrament amb la figura adulta per sobreviure i per guanyar seguretat. Quan venim al món som unes personetes vulnerables i força indefenses que per descomptat necessitem que ens ajudin i ens satisfacin en les nostres necessitats. Existeixen diferents tipus d’aferrament, tot depenent de la resposta que obté l’infant davant una situació d’emoció difícil.
Des de ben petits els nostres fills tenen un comportament innat que els porta a voler explorar coses noves i aquesta necessitat els condueix a trobar elements o situacions per les que necessitin buscar la seguretat i protecció.
Hem de tenir present que el cervell dels nostres fills té el potencial per construir una vida feliç i hem de fer tot el possible per fomentar-lo. Cal donar als nens l’oportunitat de desenvolupar habilitats d’afrontament i una mica d’independència. Els primers anys seran clau en aquest aspecte.
La manera de comportar-nos amb les filles i els fills serà essencial per al seu correcte desenvolupament. La seguretat i confiança que els mostrem seran bàsiques per enfortir el seu desenvolupament i autonomia.
No es tracta de no sentir emocions, ni poc empàtics, no, el concepte és ser capaç de deixar anar, de poder separar-te i desenganxar-te d’aquest objecte, persona, relació… perquè entens i acceptes que això és beneficiós.
El desaferrament és clau per assolir la felicitat perquè significa ser capaços de sortejar les barreres de la nostra zona de confort per deixar de necessitar, de dependre, etc.