Skip to main content

L’Escola tot traspassant una nova frontera (1ra part)

Em plau dir-los que l’Escola està en un moment dolç, es a dir un moment d’embranzida, però com sempre controlada. Tots sabem, vostès i nosaltres, allò de primer l’alumne.
Escrit això esmentat tot seguit intento exposar comprensió sobre el moment que ens toca viure i que no ens hem d’enganyar d’una manera més o menys potent ja està marcant el futur dels seus fills que són els nostres alumnes.

«Cartes als pares: L’Escola tot traspassant una nova frontera (1ra part)»

Com orienta l’Escola els seus alumnes

Fa poc vaig llegir un article escrit per una persona molt estimada titulat, “Escollir professió”.
L’article m’animà a fer aquesta carta que confio ajudi als pares a comprendre més el treball que l’equip de l’Escola realitza dia a dia pels seus fills, i fer comprensible també a altres persones que no són pares de l’Horitzó el que treballa l’Escola en la línia de la formació dels seus alumnes.

«Com orienta l’Escola els seus alumnes»

Tot aprofundint en la realitat de treballar la intel·ligència pel coneixement

És una realitat la necessitat general i per tant el desig de la solució de com treballar i fomentar la intel·ligència en l’alumnat fins els 16-18 anys. He escrit aquesta edat, perquè em sembla que és de consideració general on es situa la base que determina principalment el creixement, realització i potenciació on es fonamenten la creació intel·lectual i maduració humana.

«Tot aprofundint en la realitat de treballar la intel·ligència pel coneixement»

Qüestions pedagògiques

Una creativitat pobra és senyal de manca de llibertat.
Potenciar la llibertat del nen, de cada nen, és el misteri profund, la realitat entesa com a formació i configuració humana. Aquesta llibertat estimulant pels seus fills, que els fa més persones il·lusionant-los encara més en un aprenentatge enriquidor per l’intent d’arribar a la pròpia plenitud. Aquesta llibertat es sosté en un ordre basat en l’amor:
Renyar quan convingui, estimar sempre.

«Qüestions pedagògiques»

Cal ser forts per ser nosaltres

Estimada família, Un fet és irreversible quan la realitat del seu entorn no el podrà aturar. La frase que encapçala aquesta carta m’ha ajudat a fer-la. No obstant ésser fidel al títol de la carta m’ha fet pensar molt com iniciar-la. M’explico, estem en un interregne entre un passat que s’està escolant i un futur que només l’entrelluquem i malgrat que el nostre país és petit és d’una varietat humana, social i geogràfica, corprenedora a més de sorprenent. Tot plegat fa difícil l’encertar les veritats de la seva realitat i destriar allò que convé per no errar amb un judici inadequat.

«Cal ser forts per ser nosaltres»

Cap a on ens porta la nostra evolució humana?

La nostra evolució la contemplo per aquesta carta, delimitada en el temps, encara que mediterrània i europea, ensems que mundial. D’entrada hi escric unes breus consideracions, que ens porten cap a la vida de l’Escola des del començament fins ara, exposada d’una manera molt gràfica a efectes de fer comprendre la seva complexitat i progressió, coses que confio reeixir-hi, per fer encara més entenedors els reals i em sembla que importants coneixements dels seus fills a l’endinsar-se en els camps on es mouen els nivells, per la seva edat, de la ciència…

«Cap a on ens porta la nostra evolució humana?»

Aquests nens i nenes que tant ens il·lusionen

Com vostès ja hauran observat en aquests últims anys, en havent acabat la “Festa per als pares”, habitualment faig una carta-resum com a testimoni i record. Enguany m’ha semblat més important, considerant les limitacions degudes, intentar explicar-ne el treball des del dedins, és a dir, exposar-ne l’evolució humana i intel·lectual de la Festa. D’antuvi els haig de dir que aquesta visió serà global, tot i mirant d’entrar en el detall, perquè encara que jo no hi sigui en el treball específic vulgues no vulgues, durant el curs, sempre me n’arriba algun coneixement.

«Aquests nens i nenes que tant ens il·lusionen»

Sobre el coneixement reflexionat a l’Escola, al final de l’any 2011

Aquesta carta que els escric és la que fa cinquanta des de l’any 2003. D’una manera natural totes les cartes s’han procurat escriure per enriquir el coneixement sobre l’Escola, el seu treball, la nostra societat, els mestres en general… és a dir, facilitar el saber sobre allò que fem i el per què, a fi que vostès puguin entrar en el moll de l’os del pensament global d’aquesta Escola.

«Sobre el coneixement reflexionat a l’Escola, al final de l’any 2011»