Skip to main content

Cartes de Josep Oliveras als pares

En Josep Oliveras, cofundador de l’Escola, li agradava compartir constantment amb els pares i mares aspectes pedagògics i lligar-los amb el propi projecte L’Horitzó. Des dels inicis de l’Escola això ho feia amb xerrades a la pròpia Escola, ja fos a l’entrada i sortida dels nens i nenes, a les reunions de pares, o a les trobades pedagògiques que es realitzaven periòdicament.

Quan l’Escola va crear el “web dels pares”, a més a més de l’anterior va començar a escriure periòdicament unes cartes sobre aspectes pedagògics molt específics. Considerem aquestes cartes un actiu molt important del projecte L’Horitzó i de la seva història i per això ací en volem mostrar algunes de les més representatives.


CARTES INÈDITES D’EN JOSEP OLIVERAS

Ordenant els papers d’en Josep Oliveras hem trobat 2 “cartes als pares” que no es van publicar però que ens sembla adequat fer-ho ara doncs considerem que podrien ser del seu interès. La primera carta (“Sobre l’aprenentatge amb el coneixement reflexionat”) data de l’any 2011 i ningú sap el per què va decidir no fer-la publica. La segona (“Un món que canvia a gran velocitat”) l’estava treballant durant la seva llarga malaltia.
 
Com saben, en Josep Oliveras, cofundador de l’Escola, li agradava compartir constantment amb els pares i mares aspectes pedagògics i lligar-los amb el propi projecte L’Horitzó. Des dels inicis de l’Escola això ho feia amb xerrades a la pròpia Escola, ja fos a l’entrada i sortida dels nens i nenes, a les reunions de pares, o a les trobades pedagògiques. Quan l’Escola va crear el “web dels pares”, a més a més de l’anterior va començar a escriure periòdicament unes cartes sobre aspectes pedagògics molt específics. Considerem aquestes cartes un actiu molt important del projecte L’Horitzó i de la seva història i per això les volem compartir amb tots vostès en un apartat específic del “web dels pares”.

Col·laborar a les possibilitats creatives de treball dels seus fills

La pedagogia arreu del món s’ha de crear a partir del seu motor real, allò que li dóna vida, el nen, l’alumne! Cada societat en qualsevol lloc del planeta ha de potenciar i protegir els seus alumnes, no fer-los esclaus d’interessos aliens i obligar-lo a pensar…

«Col·laborar a les possibilitats creatives de treball dels seus fills»

El món que ve

El món tal com el coneixem està en perill, cal una cultura global d’estimació i respecte. Sé que és difícil no vull ser alarmista, però sí realista. Hi ha solució i encara hi som a temps. Em limito a la realitat pedagògica de casa nostra Catalunya, la qual està en el dedins de l’esperit humà, europeu i mundial. Realitat fonamental, per l’abast…

«El món que ve»

Som una escola a Catalunya

Com vostès ja saben l’Escola començà el ’68 a l’Hospitalet del Llobregat. Llavors i durant molts anys el sotasignat ha estat l’encomanat de fer la matriculació per la qual cosa puc deixar constància que molts pares que matriculaven, normalment de famílies humils, del que entenem com del món del treball, venien amb l’interès perquè ensenyàvem en català (era època franquista). Això ho exposo per assenyalar que les persones que han vingut i vénen de fora per viure a casa nostra volen que els seus fills s’arrelin al nou país que ells han escollit.1 Ara continua igual. Cal arrelar-se2 perquè és seguretat social i equilibri emocional.

«Som una escola a Catalunya»

Els escacs a la nostra Escola

Aquest passat diumenge onze d’agost vaig quedar agradablement sorprès amb la notícia que un diari posava, breu i petita a la portada però explicada amb amplitud a l’interior la importància dels escacs a l’ensenyament. Hi havia tres planes amb fotografies i informació tot alabant els escacs, informació que en línies generals la nostra Escola sempre ha assumit.

«Els escacs a la nostra Escola»

La formació pedagògica cal que creï riquesa humana

Vivim en una societat aclaparada i angoixada, entre d’altres coses, perquè li falta temps, temps per llegir, temps per pensar, temps per escriure, temps per estimar…

Hem d’espavilar-nos tot cercant l’equilibri, la joia que tot ho fa esclatar, aquesta ha d’ésser un benestar intrínsec, específic per a cada persona…

«La formació pedagògica cal que creï riquesa humana»

La formació educativa en temps de canvis veloços que són cruïlla d’informació i coneixements

El dret fonamental de tots els alumnes de Catalunya és gaudir d’una formació pedagògica adequada. En aquesta casa sempre hem cregut que cal pensar en la nostra feina que prous maldecaps tenim en fer-la adequadament. Realitat ben certa i per això procuraré exposar el què treballem, com i perquè, és a dir explicar la dinàmica interna d’allò que els seus fills n’han de treure beneficis.

«La formació educativa en temps de canvis veloços que són cruïlla d’informació i coneixements»

La pedagogia tal com creiem essencialment que ha d’ésser

Quan vàrem començar l’Escola, setembre del 1968, en dir “primer el nen”, cosa que volia dir treballar a partir d’ell, iniciàvem una re-evolució fonamental

i bàsica l’abast de la qual encara no era prou comprensible, ni ara tampoc, però tant aleshores com en aquest moment la sabem indispensable i per això necessària.

«La pedagogia tal com creiem essencialment que ha d’ésser»